LA MARCA DE L’HAM, Laura G. Ortensi. Cap de Brot Edicions

El primer dia de setembre —fèiem la prova inicial— la Carla va preguntar què vol dir 'ham' als exercicis de lèxic. En veu alta, algú va traduir-ho a una altra llengua. Per dins li hauria respost: «'Am' vol dir 'estimo'; 'amo' vol dir 'submissió'; 'ham' significa 'ferida', 'interrogant', 'record'. Tots som, al mateix temps, un peix ferit i un pescador que mira d’omplir el cove, Carla».

La marca de l’ham parla de digerir i traginar cicatrius, hagin fet crosta o no. De mostrar-les amb acceptació, dolor i, potser, cert orgull. Hi surten fantasmes, forenses, genolls cansats i cors amb les artèries empantanegades. Però l’anatomia, aquí, es torna anècdota. Perquè aquest llibre és, sobretot, un viatge des del ressentiment fins a la tendresa. La paraula, doncs, hi pot actuar com a fuetada o, també, com a carícia.

A la Laura G. Ortensi (Roses, 1991) li han dit periodista, filòloga, criminòloga, jove, poeta i aspirant a subsidiària. D’entre tots aquests epítets, l’única cosa empíricament comprovable és que un dia va publicar el llibre de poemes 'Matar la mare' (Fonoll, 2021). També va participar en l’assaig col·lectiu 'Màtria o barbàrie' (Angle, 2024). La marca de l’ham, en què ha decidit presentar-se com una punki de sucre, és el segon llibre que ha parit i publicat.